La Carmeta

Sola. Només li queda un gos

Trista com un "mai més"

Se la veu caminar

Pel barri xinès

Quan no fa fred i el dia és clar

A la Carmeta

És, com el barri, un record

Que s'esmuny pas a pas

I en l'ahir se'ns perd

Com un fanal de gas

O com un tramvia obert

És la Carmeta

Amb un gos vell, ple de sarna

L'abric menjat per les arnes

La boca vermella

I una flor a l'orella

Potser, enyorant l'Edèn

L'Arnau i el Bataclan

I les nits de cal Peret

Se li ha anat doblegant

L'esquena a poc a poquet

A la Carmeta

S'ha anat pansint dia a dia

Com la vella melodia

Que ningú no canta

Perquè els temps canvien

Quan vegis pel Paral·lel

A la vella i el gos

Li parles de llavors

Quan per sentir el seu cos

Potser tu l'haguessis omplert d'or

A la Carmeta

A la Carmeta